EL LIDERATGE EN TEMPS DE CRISI
(Basat en un escrit de Carlos Herreros de las Cuevas)
La rapidesa i severitat de l'actual crisi econòmica ha generat una gran incertesa i ansietat, no només en els directius sinó també en moltes altres persones; i una sensació real de pèrdua o una amenaça d'aquesta pèrdua, incloent-hi la falta de confiança en el futur. Els líders no són immunes a aquests sentiments, de fet es veuen especialment afectats per ells. Porten la feixuga càrrega de la responsabilitat i el seu desenvolupament està més exposat a l'escrutini públic que el dels empleats amb responsabilitats menors. Sovint, aquest tipus de pressions en els líders desencadena una resposta agressiva o una fugida cap endavant.
La primera d'elles consisteix en que els líders, inconscientment, intenten lluitar contra la crisi afanyant-se a actuar de manera més maníaca que raonada. Per exemple, dedicant-se compulsivament al més immediat i oblidant que la seva tasca principal consisteix en fixar la direcció i aconseguir resultats a través dels altres.
La segona trampa consisteix en "fugir" de la crisi; de formes diferents, però sempre amb un element de negació. Els líders poden no prendre, en temps i forma, les decisions més adequades per encarar les noves realitats econòmiques; també poden distanciar-se dels treballadors no atenent les seves necessitats. Alternativament, poden focalitzar-se excessivament en tranquil·litzar el personal prestant menys atenció a la tasca de dirigir l'empresa.
Aquest tipus de comportaments dels líders representen un retorn a formes menys sofisticades i hàbils d'aconseguir els objectius que les que generalment utilitzaven.
No és més que el reflex d'una tendència humana universal per a la qual les pautes de conducta i psicològiques que hem construït al llarg dels anys se'ns escapen quan afrontem una emergència o una situació estressant.
Per exemple, un líder molt centrat en la tasca, que ha après la importància de construir i mantenir bones relacions amb el personal, sota pressió, torna a una posició de tirania, sense tenir en compte els sentiments dels seus subordinats. De la mateixa manera, un líder més centrat en les persones que ha après a afrontar situacions interpersonals complicades, encara que l’incomodaven, sota l'estrès de la crisi torna a la posició d'evitar converses difícils.
Per evitar aquestes temptacions, els líders s’han de conèixer molt bé per reconèixer quines són les seves pautes quan estan sota pressió.
En aquesta posició, la intervenció d'un consultor extern madur i hàbil és essencial; primer per ajudar els líders a entendre les diferents situacions. En segon lloc, ajudant-los a gestionar i a veure les diferents alternatives que es presenten i a seleccionar-ne la més idònia.
El consultor extern, en no trobar-se sotmès a la tensió derivada de la posició del líder, en no estar en el "cos a cos" amb persones (col·laboradors, clients, proveïdors,...) analitza des de la distància que la seva posició permet i aporta idees noves fruit de la seva experiència personal i de l’organització que representa.
És per això que, amb la col·laboració del consultor extern:
· Els líders estableixen prioritats clares, dedicant el seu temps al que només ells poden fer. Una de les prioritats més importants ha de ser trobar temps per "aturar-se a pensar".
· El líder obté aquest espai de reflexió i per això juga un paper important en temps turbulents com els actuals.
El consultor extern experimentat i amb suficients habilitats pot ser un model del que els líders han d'aconseguir perquè naveguin amb èxit en les organitzacions en els tempestuosos moments de recessió.
CEDEC S.A.
Departament d'Estudis i Desenvolupament
|