Absentisme presencial
La presència física en el lloc de treball no és suficient per a justificar el treball i el sou.
L’absentisme presencial consisteix en anar a la feina i ocupar el temps amb tasques que no tenen res a veure amb aquesta utilitzant els recursos de l’empresa.
Darrerament s’està convertint en un dels tipus d’absentisme més habituals a Espanya. L’absentisme presencial no és un element a les empreses, encara que actualment cada dia es fa més difícil la seva detecció ja que es camufla entre les noves tecnologies, imprescindibles per a treballar en molts llocs.
Hàbits més o menys arrelats i estesos com la lectura quotidiana del diari, les trucades a familiars i amics, els cafès o, més recentment, les constants escapades per a fumar, són una mostra més d’aquesta “presència absent”, encara que aquestes pràctiques són més fàcils de detectar i restringir.
Junt amb els problemes econòmics que tot això comporta per a les diferents organitzacions, es produeix una sèrie de diferències a nivell organitzatiu que influeixen negativament en la planificació laboral i en el benestar de la resta de treballadors que sí que estan presents en els seus llocs de treball.
Dins dels processos productius interns, l’absència d’alguns empleats obliga les empreses a assumir costos que no sempre tenen contemplats, com la necessitat de cobrir el lloc amb una persona que no està completament assimilada amb la pràctica de l’absentista, fins i tot es pot donar la situació de no poder utilitzar certa maquinària ja que només l’absent està capacitat per a fer-ho.
En qualsevol cas, les conseqüències són evidents: baixen la productivitat i la competitivitat de la firma i desmotiven la gent responsable i treballadora.
Alguns estudis realitzats en grans empreses i administracions conclouen que un 10% de la plantilla està predisposada a l’absentisme presencial per un nivell d’insatisfacció molt alt, principalment en el sector públic, que pot assolir nivells del 20-25%, és a dir entre 1/3 i ¼ de la plantilla, cosa que, sens dubte, hauria de dur-nos a la preocupació.
Segons les xifres aportades durant els darrers anys per l’INE, la mitjana de faltes al treball per part dels empleats és del voltant de 22 hores al mes, la qual cosa es tradueix en una pèrdua entre un 1,5% i 4% del PIB total a la Unió Europea.
L’absentisme presencial pot reduir-se amb una adequada comunicació. A l’entrevista de selecció, o a través d’una clàusula especial en el contracte de treball, l’empresa pot transmetre quina és la seva política quant a l’ús de les noves tecnologies amb fins personals.
Si bé aquestes mides de fiscalització poden donar resultat, la clau per extirpar d’arrel el problema està en atacar directament les raons que el produeixen. L’absentisme rau principalment en la manca de motivació que tenen el empleats per a desenvolupar les seves tasques. Com més gran sigui la desvinculació entre empresa i treballador, major serà el nombre d’inassistències.
El problema s’agreuja quan juntament amb la manca de motivació es presenta un clima laboral poc agradable, situacions d’inseguretat, insatisfacció laboral, manca d’expectatives, injustícies laborals o responsabilitats familiars. Per la qual cosa és necessari que les empreses, i especialment els departaments de recursos humans, integrin en la seva planificació iniciatives que apuntin cap a una major identificació per part dels traballadors amb les seves empreses, a establir un bon clima laboral i bons canals de comunicació que possibilitin una major confiança entre caps i empleats.
És per això que es fa necessari que les empreses, en especial els departaments de Recursos Humans, estudiïn i prenguin iniciatives per aconseguir un major grau d’implicació dels empleats amb les seves empreses, establir bons canals de comunicació que fomentin un ambient de confiança i més respecte entre caps i empleats, i aconseguir un clima laboral favorable.
El Clima Laboral és un fenomen que es tradueix en un comportament que té conseqüències sobre la organització (productivitat, satisfacció, rotació, etc.).
La percepció que té el col•laborador en relació al clima laboral, està directament relacionada amb diversos factors referents al treball quotidià: l’estil de lideratge del cap, la relació amb la resta del personal, la rigidesa/flexibilitat de l’organització, les opinions d’altres, el seu grup de treball…
No obstant això, la crisi, en aquest context, aporta els seus beneficis. Després de més de set anys augmentant l'absentisme laboral, amb l'arribada de la crisi, està succeint tot el contrari i en la majoria de sectors es redueix aquest ràtio. Aquesta situació és deguda a la creixent incertesa que regna en les empreses. És per aquesta raó que es redueix l'absència injustificada al lloc de treball, evitant així un dels problemes que més afecta la productivitat de l'organització.
CEDEC S.A.
Departament d'Estudis i Desenvolupament
|